I va afegir:«Les prohibicions de què parles, són el resultat dels estats
d'odi i rebuig generats pels humans que se senten separats del
tot. Un cas concret: el sexe ha estat prohibit, regulat i
restringit, a causa de l'il·lusió de la separació del jo, però si
no ens sentíssim separats de l'entorn, no hi hauria ni desig, ni
la violència o l'astúcia exercida per aconseguir allò que es
desitja. Així que les prohibicions són un mal remei que no
soluciona la rel del problema, donat que l'origen del
problema està en l'il·lusió de la separació. 'Prohibir'
complica i empitjora les coses, ja que si prohibeixes, crees al
delinqüent i, seguidament, has d'inventar al jutge, al policia,
el càstig i la presó (i l'autoritat que lidera tot aquest muntatge
samsàric)»
Llavors, en Pasqual fer la pregunta correcta i
alliberadora:«I té sortida (o final) el samsara?»El monjo no va respondre res.En Pasqual, a mitja tarda, va abandonar el monestir amb
aquella pregunta al cap... I amb la sensació que, aquell
retir de meditació, havia estat el curs més enriquidor de
la seva vida.