iniciat en la meditació, uns anys enrere). També va
veure que a les grans ciutats del país hi havia un munt
d'oferta sexual; es deia que Tailàndia tenia fama de ser
«el més gran prostíbul del món», la qual cosa va
despertar, definitivament, el seu interès envers aquell
exòtic país.
Al migdia va trucar a la Gemma i li va donar l'informació
que havia recollit:
-Si voleu sortir aquest any, oblideu-vos del yagé: tant el
vol com l'estança al centre, triplica el pressupost
disponible.
-Que dius! Tan car és consumir una infusió de liana
barrejada amb un feix de fulls?
-El centres ayaguasqueros estan fets a mida del «gringo
ric». No són gratuïts. El vol des d'Europa, a més, és
caríssim, ja que la selva amazònica no és un destí turístic
de masses.
-El viatge l'hem de fer ja o no el farem -va comentar la
Gemma-. No podem esperar a l'any vinent o l'altre.
-He trobat una opció, interessant, molt més económica:
Tailàndia.
-Tailàndia? Que té d'interessant Tailàndia?
-D'entrada el preu. És molt barat viatjar-hi. L'altre factor
es que és un dels paísos budistes més freqüentats del
món. He trobat cursos de meditació gairebé gratuïts.
-Ja... Però jo vull provar el yagé. N'hi ha per allí?
-A Tailàndia hi ha adormidera, crec. La ayaguasca és una
liana pròpia de l'Amazònia.