Capítol 3
Les pregàries de la Laura, van tenir resposta i la
Maithuna va rebre una insospitada «ajuda» que es va
presentar en forma de nou amant. Un nou amant que,
casualment, era psiquiatre...
-Antoine, quin tipus de vida teniu a Sète? - va preguntar-
li la Maithuna al seu darrer «amic», mentre es
despullava precipitadament.
-Com la de tothom. Ja t'ho pots imaginar... la feina, els
amics, la família, prendre alguna cosa al bistrot, passejar
a prop de la mar, escriure... Segueixes escrivint,
Maithuna?- va preguntar l'Antoine abaixant-se els
calçotets estampats amb els colors de la bandera
francesa.
A la Maithuna se li va accelerar el cor en veure-li el pito
mig erecte a aquell home que semblava baixat de
Ganimedes.
-Oh, Antoine, vols que te la mami?
-Sí, perquè no? -va dir l'Antoine- ja no escrius,
Maithuna?
-Sí, clar... com sempre. Escric contes, ja ho saps -va dir
la Maithuna just abans d'introduir el penis de l'Antoine
en la seva boca.
L'Antoine va fer un gemec imperceptible.