Capítol 4
-Coneixes en George Brassens, Maithuna? -va
preguntar-li l'Antoine.
-Ni idea- va dir la Maithuna-, és un escriptor francès?
-Sí, va escriure alguna cosa, però a França se'l coneix per
les seves cançons.
-Ah.
-Feia cançonetes molt senzilles - que va començar a
interpretar pels petits bistrots de la costa-, en les que la
lletra té més importància que la melodia i la
instrumentació. En Brassens feia una fantàstica barreja
d'històries cantades, plenes d'humor i tendresa amb una
irònica veu greu, molt característica, i amb
l'acompanyament d'una guitarra espanyola. Era
magnifique!
-Un narrador?
-Sí. Un narrador d'històries que, com tu, semblava
«jugar» amb els oients... I, curiosament, a ell li agradava
actuar en públic, com a tu. Va començar a les escoles, els
espais cívics i els teatres de la Provença i la Catalogne i
més endavant, va conquerir París i Brussel·les. Això em
fa pensar que, probablement, si vols tenir èxit i abastar
el teu objectiu, hauries d'escriure coses que poguessis
interpretar en directe tu mateixa (amb música o sense
música). No t'ho has plantejat mai?