-Com qui torna a la presó o a l'oficina... Si, és cert; Jo
agredeixo i en Pau aguanta -va admetre la Maithuna.
-Al seu «aguantar» en psiquiatria en diem
«masoquisme». Si fos una persona sana, et proposaria
una separació pactada i ordenada. I pel que fa a tu, que
t'impedeix plantejar la petició de manera adulta i
responsable?
-La meva filla?
-Carregar-te la llar li farà mal a la Laura i sents culpa.
Saps que quan ho facis, hi haurà una gran trencadissa
afectiva i que, a més, tots hi perdreu «diners».
-Sí, és una situació difícil. Hi ha la filla i una hipoteca.
-El problema és que no t'atreveixes a fer el pas
personalment. Astutament, intentes que el doni ell.
-És curiós, em vull separar jo, però espero que ell
resolgui el meu problema!
L'Antoine i la Maithuna es van abraçar i petonejar
durant uns minuts. Quan ho feien, el seu cap deixava de
«produir» paraules i era llavors quan millor se sentien.
Fer l'amor, els agradava per què calmava les seves ments
hiperactives i, per uns instants, la comunicació entre ells
passava a ser, exclusivament, no-verbal; es miraven als
ulls, es tocaven i es convertien en éssers telepàtics que
endevinaven els pensaments de l'altra. De cop,
s'introduïen en un estat alterat de consciència, sense
haver de consumir cap droga. Fer l'amor era una