paraules-, malmetre algun orgue físic feble del cos, a
causa dels estats negatius que patim i dels quals no
en són immunes els que estan a prop.
Estat negatiu o hostil reiterat ---> SomatitzacióEn general, en el matrimoni -durant els primers
mesos o anys-, tot és bonic i meravellós, ja que hi ha
un fort enamorament -causat per la atracció sexual-,
entre els integrants de la parella. Tot sembla
positiu, tant afectiva com materialment i
socialment, però és ben sabut que
l'enamorament inicial es converteix en rutina(*),
avorriment i molts cops en hostilitat (que s'intenta
dissimular, però hi és). El que era «meravellós»
passa a ser avorrit i els integrants comencen a
cercar l'excitació fora de la parella.
En aquest punt de l'evolució matrimonial, es
produeix, freqüentment, una alquímia que
converteix el que era bo, en dolent i el que era amor,
en guerra... En aquesta fase, en el meu parer, per
anar bé, gairebé tots els matrimonis haurien de
distanciar-se o trencar o renegociar el pacte i
atorgar-se -per mutu acord-, llibertat sexual.
En el cas que es plantegi una separació física,
El problema sorgeix quan un dels integrants de
la parella (o els dos) no sap deixar anar a
l'altra. Llavors es produeix un procés -inconscient i
imparable-, d'agressions psicològiques mútues que
són la causa de les somatitzacions i, finalment, la
mort d'un dels integrants de la parella que rau
«encadenat». Llavors, ja es pot afirmar que la llar és
una trampa inter-personal mortal on, bàsicament,