-Em sento una mica millor -va dir la Maithuna
visiblement alleujada i despentinada- sento haver
destrossat els teus coixins.
-No pateixis, estan aquí per evitar que matis algú.
-Gràcies! -va dir la Maithuna que havia tornat a
somriure.
-Ja se't veu una mica millor!
-Em sento molt millor. Gràcies, Fritz.
La Maithuna tornava a casa canviada. Mentre caminava
pels carrerons de Blanes, se sentia plena d'energia. Tenia
ganes de realitzar tot allò que, a causa del seu
matrimoni, havia «paralitzat» indefinidament. Estava
viva!
En el carrer Esperança -el que puja al Mar i Murtra-,
casualment, va aturar-se davant d'una agència de
viatges, atreta per les ofertes de l'aparador. Hi va entrar i
va asseure's directament davant del comercial.
-Vull anar a Dakota del Sud a visitar les reserves sioux.
Teniu alguna oferta?