Capítol 2
-Tu pateixes una addicció sexual, mare! - va exclamar la
Laura (la filla hiperactiva de la Maithuna i en Pau)-.
Tens una malaltia i hauries d'anar al psicòleg.
-Com pot ser una malaltia «fer l'amor»?- va filosofar la
Maithuna.
-L'acte natural i instintiu de «fer l'amor» no és la
malaltia, mare... La malaltia és el patiment que sorgeix
quan, en fer-lo, desestabilitzes el teu matrimoni, la teva
integritat física, la teva salut i la teva ànima, ja que et
veus obligada a mentir i enganyar tant als que ho fan
amb tu, com al teu marit... En general, qualsevol
addicció és una mena de voracitat incontenible
que porta a algú a endrapar un tiberi, abans
d'haver paït l'anterior. Aquest comportament, amb
el temps, acaba enverinant i saturant el cos.
-Probablement tens raó però, no seria millor canviar el
món, en comptes de canviar el meu «instint natural»?
Molts cops em pregunto el següent: no serà el matrimoni
una tradició restrictiva que ens posa malalts? (perquè
ens aboca a romandre lligats com esclaus).
-I perquè et vas casar, mare?
-Per inèrcia, suposo. Totes les meves amigues ho feien. A
més, necessitava una llar on dormir i viure.