Capítol 17
La Laura i el seu avi l'esperaven resignats a l'aeroport de
Girona. El vol s'havia endarrerit una hora i tres quarts, a
causa dels controls de seguretat a Heathrow que, des que
Anglaterra ja no formava part de la UE, tractava als
passatgers comunitaris amb tanta parsimònia i
rigorositat com els d'Iran o Somàlia.
-Com ha anat el viatge, mare?
-Ha estat pesadet- va dir la Maithuna somrient.
-Sort que has tornat a temps- va dir el pare de la
Maithuna amb el rostre molt pàl·lid-, tenim a l'àvia
ingressada a l'Hospital provincial de Calella-.
En sentir la notícia, la Maithuna va emmudir.
Durant el trajecte des de l'aeroport fins Blanes, ni tan
sols van comentar el que la Maithuna havia viscut a la
reserva de Pine Ridge. La conversa es va centrar en
l'estat de salut de la seva mare que, un dia abans, havia
patit un atac de cor i del qual va morir tres dies més tard.