-Això que dius és molt egoista, mare. Tu desestabilitzes
la barca amb el teu comportament i vols que sigui ell qui
l'abandoni?
-Creus que hauria de marxar jo d'aquí?
-Crec que hauríeu d'anar al psicòleg tots dos i esbrinar
que ha fet el pare per aconseguir que tu et dediquis a
«destruir la llar» i, alhora, saber que has fet tu per
provocar que ell t'hagi empès a destruir-la...
-"Equivocar-me d'home", potser?
-No. No et vas equivocar. Vas triar l'home perfecte que et
permetria fer el que fas.
-Tu creus que jo volia ficar-me al llit amb tots els homes
de la Selva i part del maresme?
-Qui sap? Potser era un desig inconscient i no ho sabies.
Potser és una experiència que volies viure.
-No sé què dir-te... No serà que els homes, en general,
«ho farien amb totes les dones», i jo, senzillament, els he
donat, generosament, el plaer de fer-ho amb mi?
-Què ets? Una amant universal? Una mena de donant de
sang que ajuda als morts de gana? Una deessa de
l'amor?
-Els rodamons, els penjats i els bojos em saluden pel
carrer, filla. Crec que en copular amb ells, els faig un
favor. Els ajudo. No cerco diners, ni vergues