Devala va seguir les recomanacions del monjo. No tenia cap
desig de quedar-se amb l’or. Només desitjava saldar el seu
deute del karma amb el joier. Per la nit, quan va arribar a
Varanasi, va anar a l’hostal on habitualment pernoctaven els
homes rics i va preguntar si hi era en Pandú.
-I a qui el haig d’anunciar?- va dir l’hostaler despectivament
mentre repassava amb la mirada la vestimenta del Pagès.
-Digues-li que un amic a vingut a veure’l- feu Devala.
Uns minuts més tard, en Pandú va entrar en la sala on
Devala l’esperava. Quan en Pandú va veure que el camperol
li tornava la borsa, va emmudir, ple de sorpresa, vergonya i,
a l’hora, es va sentir alleugerit... En aquell moment, es van
sentir uns crits de dolor provinents d’una habitació adjacent
i s’hi van acostar d’un salt:
-Pareu, pareu!- Exclamà el camperol en veure el que
passava.