-Narada!- va exclamar Pandú-. És ell qui t’ha ensenyat! Ell
em va instruir a mi també, però crec que no vaig escoltar
prou bé. Agafa això, bon home. I va donar a Devala algunes
peces d’or de la seva borsa.– Diguem, saps on viu el
Venerable mestre del Dharma a Varanasi?
-Si, l’acabo de deixar en un monestir que hi ha a l’entrada
Oest de la ciutat- va dir en Devala. De fet, ell em va dir que
era possible que tu volguessis veure’l. Em va demanar que
et digués que pots visitar-lo demà per la tarda.
Pandú es va inclinar, aquest cop amb més gran dignitat i
reverencia.
-Ara sí que tinc un veritable deute amb tu- va dir Pandú-. I
també crec en quelcom que Narada va dir: Tu i jo vam ser
parents en vides prèvies i els nostres destins caminen
plegats. Sembla que, fins i tot, hem trobat el mateix mestre.