Radiografia del somni mundà

Després del robatori, Pandú ja no era un home ric. Havia
perdut la majoria del seu capital i, sense capital, un joier ja
no pot fer gran cosa. Però no va culpar a ningú per la seva
pèrdua. Ell era l’únic causant.
-Quan era jove em vaig portar malament amb d’altres
persones – va dir a la seva família- El que m’ha passat
darrerament és, simplement, la conseqüència de la meva
duresa i arrogància.
El cultiu del Dharma havia arribat d’una manera natural i
recitava el nom de Buda sempre que la seva ment o estava
ocupada en els negocis.
A poc a poc, es va adonar que, en el fons, del seu cor, ara era
més feliç que quan era ric. L’únic que trobava a faltar eren
els donatius que ja no podia fer al monestir o a la gent pobre
de la ciutat.