-No desesperis- va contestar Panthaka- i no menystinguis el
poder de penedir-se i reformar. Recorda que un sol
pensament sincer de penediment pot esborrar deu mil eons
plens de maldat.
Per exemple, has escoltat a parlar del gran lladre Kandata,
que va morir sense penedir-se i va caure a l’infern etern?
Després d’haver patit en aquell indret durant eons, el Buda
Sakyamuni va renéixer en aquest planeta i va abastar la
il·luminació sota l’arbre de Bodhi. Els rajos de llum que en
aquell moment van sortir de entre les seves selles, van
penetrar en els inferns i van inspirar l’esperança d’una
nova vida, a tots els éssers que allí experimentaven
sofriment.
Mirant cap amunt, Kandata va veure al Buda meditant
sota l’arbre de Bodhi i va exclamar:
-Salva’m, salva’m, oh tu, venerat per tothom! Jo estic
patint aquí per totes les maldats que he comés, i no puc
sortir! Ajuda’m a anar pel camí que tu has trepitjat.
Venerat per tothom!
Buda va mirar cap a vall i va veure a kandata.
-Jo et guiaré cap a la teva alliberació- va dir al lladre-,
però ha d’ésser mitjançant la utilització del teu propi bon
karma ¿Quines coses bones vas fer, kandata, quan estaves
en el món dels homes?
Kandata va romandre en silenci, doncs havia estat un
home molt cruel. Però el Venerat per tothom, amb el seu ull
de Buda, va mirar en el passat de Kandata i va veure que,
un cop, quan anava caminant per un camí del bosc, va
evitar trepitjar una aranya i mentre pensava: ”La aranya