no ha ferit ningú, perquè hauria de xafar-la?”
En veure-ho, el Buda, va enviar una aranya per a que
teixís un fil molt fi que baixés fins els inferns eterns.
-Agafat al fil- va dir l’aranya- I donat pressa a pujar
amunt!
Kandata es va afanyar a agafar el fil i va començar a
pujar. El fil aguantava bé i s’enfilava ràpidament, cada
cop més amunt. De sobte, va notar que el fil tremolava com
si aguantés més pes afegit. Kandata va mirar cap a baix i
va veure que altres éssers de l’infern havien començat a
enfilar-se com ell. El fil s’allargava cada cop més, però
sense trencar-se. Més i més éssers dels inferns s’aferraven
al fil. Kandata ya no mirava al Buda i, ple de por, als altres
éssers de l’infern que pujaven rere seu. Va parar de
pujar. ”Com aquest fil podrà suportar-nos a tots?”, va
pensar.
-El fil és meu!- bramà cap a vall- Deixeu-lo anar! És meu!
Immediatament, el fil es va trencar i Kandata i la resta
d’éssers van caure un altre cop als inferns.