-Hola Barrie, sóc la Ríona.
-Ah... Hola, com va? -va dir en Barrie.
-Estic al cobert de casa amb la Maille, la meva cosina.
-La del violí? -va preguntar en Barrie.
-Sí -va respondre la Ríona- diu que et vol conèixer.
-Ah, gràcies -va dir en Barrie afalagat.
-Passa't per aquí i te la presento -va dir la Ríona picant-li
l'ullet a la Maille.
-Porto cervesa? -va dir en Barrie.
-Sí Barrie. Si pot ser, un barril sencer. A la Maille li agrada
molt.
-Nena, no et passis! -va exclamar la Maille emprenyada. La
Ríona va seguir la conversa telefònica com si res.
-Quan trigaràs, Barrie?
-Va bé mitja hora?
-Sí, perfecte, t'esperem.
La Ríona va penjar el mòbil amb un somrís triomfal a la cara.
-Barrie, ets nostre! -va exclamar i va afegir- Maille, posem-
nos una brusa sobre la samarreta o en Barrie podria
ensumar-se l'engany. Quan anem els tres ben torrats, ens
traiem la brusa i les calces i fem l'amor amb ell (amb la
samarreta rosa posada), ok?
-Ok -va accedir la Maille sense creure-s'ho massa- si vols, jo li
mamo la cigala, ok?