Mentre rentava un munt de fundes de diferents mides i
colors, en Death va compondre un segon poema que, més
endavant, també seria musicat per en Barrie i el seu pare.
Xinxes i nadilles en el meu entrecuix,
avui, amics, em sento fluix,
rento coixins entre picors,
raspera rosa i dolors.En aquesta nova llar de risc,
amb goteres en el sostre,
llàgrimes de pluja roja en el rostre,
de rovell i ferro, visc.Fins que les cames de la Molly Malone,
naveguin lliures pel mapamundi,
fins que la llengua de la Sra. Dundy,
llepi la mel de Yellowstone. (coda)