Dundalk fair no queda lluny,
xarrupo lagger en el meu puny,
caminaré de Dublin fins el nord,
deixo l'antic vaixell al port.T'agraeixo molt, tieta
l'autocaravana immòbil on dormo,
doncs a casa del teu germà, t'informo,
m'han tancat l'aixeta.Fins que les cames de la Molly Malone,
naveguin lliures pel mapamundi,
fins que la llengua de la Sra. Dundy,
llepi la mel de Yellowstone. (coda)La primera lectora d'aquell poema fou la tieta Caitlín. En
llegir-lo va sentir una oblidada emoció i la seva reacció, a
banda de comentar enfurismada que "el seu germà era un
psicòpata mediocre", va ser "convidar" en Death a tastar un
beuratge secret, elaborat a base d'Amanita i d'altres plantes,
fruits i llavors del bosc proper.