-Aquesta infusió t'anirà bé, Death. La prenien els druides de
Galway, dos cops l'any, al vespre, davant d'un foc de camp, al
bell mig del bosc, durant el solstici d'hivern i d'estiu. Gràcies
a ella, podien perdonar als seus enemics i guarir les ferides...
T'ajudarà a entendre i perdonar al teu pare i seguir la teva
vida sense lligams ordits pel ressentiment.
-Em permets que restauri la teva autocaravana, tieta? -va
pregar en Death mentre escampava melmelada de ger sobre
una torrada.
-L'interior o la part mecànica?
-Tot, tieta... Així podré voltar per Irlanda sense nord ni
direcció.
-Ah! Si ho aconsegueixes, vindré a voltar amb tu. El meu gat
em té avorrida... Sempre estic aquí o al bosc del parc! -va
exclamar la tieta Caitlín mentre li servia una taça d'infusió
psicotròpica al seu nebot.
En Death va experimentar una curiosa sensació en algun lloc
indefinit del cos. De fet, va deixar de sentir-lo a mesura que
el verí de l'Amanita moscaria anava circulant per les artèries
que irriguen les cèl.lules. El seu pensament era ell o potser,
"ell era el seu pensament". Va patir, de sobte, una clara
sensació de por. El centre del control ja no estava sota el seu
control! Allò el va espantar. Llavors, va sentir la veu de la
seva tieta que deia:
-Relaxa't, Death. Deixa que el beuratge sigui el teu amo i et
guïi cap a on tu necessites anar.