Com la capital reial de les divinitats, així era Kusavati: poderosa, molt
poblada i visitada i prospera i disposava de tota mena de menjar, en
abundància.
En la ciutat de Kusavati, Ananda, s'escoltaven constantment els deu sons:
el dels elefants, els cavalls, el carruatges, el repicar dels tambors i els
timbals, els sons dels llaüts i els címbals, les veus dels cantants, les
ovacions, els aplaudiments i els crits de «mengeu, beveu i gaudiu».
(5.19) -Ananada, acostat a Kusinara i digue'ls als Mallas:
-Avui, amics -durant la darrera part de la nit-, el Tathagata abastarà el
paranirvana. Veniu, vasetthes, apropeu-vos i eviteu patir remordiments
pensant: «en la nostra pròpia ciutat, el Tathagata ha abastat el
paranirvana i nosaltres no hem estat a temps de veure'l per darrer cop
amb vida».
-Que així sigui, venerable senyor -va respondre el venerable Ananda, i
prenent el seu bol i el seu hàbit va sortir cap a Kusinara.
- Mallanamvandana – Homenatge dels Mallas
(5.20)(211) Els Mallas estaven reunits en la sala del concili on es trobaven
per debatre els assumptes públics. El venerable Ananda es va acostar a
ells i els va dir:
-Avui, vasetthas, durant la darrera part de la nit, el Tathagata abastarà el
seu paranirvana. Acosteu-vos, doncs, vasetthas, no fos cas que després
experimentessiu remordiments pensant: «el Tathagata ha abastat el
paranirvana en la nostra pròpia ciutat i nosaltres hem fallat en no veure'l
abans de morir».
(5.21) Quan els Mallas van sentir les paraules del venerable Ananda es
van entristir molt i el seu cor va experimentar dolor i pena: tant ells i les
seves dones, com els seus fills i les seves dones. Alguns, despentinats i
amb les mans alçades, ploraven desesperats. D'altres, rodolant pel terra
com bojos, bramaven: massa d'hora, passa el benaurat, al seu
paranirvana! Massa d'hora, passa el benefactor, al seu paranirvana!
Massa d'hora, s'apaga la vista de l'ull del món!