Mahaparanibbana Sutta

(Jud Rampoeng) #1

l'alta ordenació com monjo però, en aquest cas, Subhadda, reconec que
es pot fer una distinció.


-Senyor, si els que, anteriorment, han estat seguidors d'altres disciplines i
pretenen ser admesos per rebre l'alta ordenació -i formar part de la
shanga-, han hagut de passar quatre mesos de prova, jo vull passar-ne
quatre anys, abans de ser admès. I si al quart any, els monjos estan
satisfets amb mi, que em concedeixin l'alta ordenació i l'admissió com a
monjo.


Però el benaurat va cridar al venerable Ananda i li va dir:


-Ananda, admet a Subhadda en el shanga.


-Que així sigui- va respondre, Ananda.


(5.30) Llavors, l'asceta errant, Subhadda li va dir al venerable Ananda:


-Amic Ananda, és una benedicció i un gran benefici per vosaltres, que
hagueu rebut la consagració com deixebles, davant mateix del mestre.


I va succeir que, també, l'asceta errant Subhadda, fou admès i va rebre
l'ordenació en presencia del benaurat. Un cop ordenat, el venerable
Subhadda va romandre en soledat, atent, fervent i amb determinació. I,
en poc temps, va abastar la meta suprema, mitjançant la qual, l'iluminat
abandona, encertadament, la vida de família, per tal de viure sense llar,
havent realitzat la vida santa, i el màxim coneixement de si mateix. Va
saber que: «ja no hi haurà un nou naixement, la vida santa ha estat
viscuda; no hi ha res més a fer. I, més enllà d'aquesta vida, no hi ha res.»


Així, el venerable Subhadda, va arribar a ser un amb els arahants, i va ser
els darrer deixeble convertit pel mateix benaurat.

Free download pdf