més talentosos del Buda eren homes i dones laics. Alguns eren
prou desenvolupats espiritualment per instruir als monjos. En el
Budisme, el més important és el nivell d'enteniment d'un i no té
res a veure el fet de portar una túnica groga o pantalons vaquers,
ni tampoc que un visqui en un monestir o en una casa. Alguns
podrien trobar el monestir, amb tots els seus avantatges i
desavantatges, com el millor entorn pel cultiu de l'espiritualitat.
Uns altres poden trobar que la llar, amb totes les seves alegries i
tristeses, és el millor. Tothom és diferent.
PREGUNTA: Per què els monjos i les monges budistes
porten una túnica groga?
RESPOSTA: Quan els antics indis examinaven la selva, sempre
podien dir quines fulles estaven a punt de caure de l'arbre,
perquè eren grogues, ocres, taronges o marrons. Per tant, a
l'Índia, el groc es va convertir en color de renúncia. Les túniques
dels monjos i les monges són d'aquest color per tal que puguin
actuar com un recordatori constant de la importància de no
aferrar-se, de deixar anar, de renunciar.
PREGUNTA: Convertir-se en monjo està bé, però què
passaria si tothom es convertís en monjo?
RESPOSTA: Un podria preguntar el mateix sobre qualsevol
vocació. "Convertir-se en dentista està molt bé, però què
passaria si tothom es convertís en dentista? No hi hauria
mestres, ni cuiners, ni taxistes." "Convertir-se en mestre està bé,
però què passaria si tothom es convertís en mestre? No hi hauria
dentistes, etc." El Buda no va suggerir que tothom havia de
convertir-se en monjo o monja i de fet, això mai succeirà. No
obstant això, sempre hi haurà persones que se sentin atretes per
la vida senzilla i que gaudeixi dels ensenyaments del Buda. I tal
com els dentistes i els mestres, tinguin aptituds especials i
coneixements que puguin ser beneficiosos per a la comunitat en
la qual viuen.
PREGUNTA: Això pot ser així amb aquells que ensenyen o
escriuen llibres. Però què succeeix amb els monjos i monges
que no fan res més que meditar? Quin bé fan a la
comunitat?
RESPOSTA: Podria comparar al monjo ermità amb
l'investigador científic. La societat sustenta a l'investigador