científic perquè s'espera que eventualment, descobreixi o inventi
alguna cosa que serà útil pel benestar de tots. De la mateixa
manera, la comunitat budista sustenta al monjo meditador, que té
unes necessitats molt escasses, perquè s'espera que aquest
aconsegueixi saviesa i profunds coneixements que serviran al
benestar general. Però, encara que això no succeís, el monjo
meditador beneficia de retruc als altres. En algunes societats
modernes, el "Estil de Vida dels Rics i els Famosos" amb les
seves rareses, el seu flagrant consum i la seva autoindulgencia,
és l'ideal que sembla que ha de seguir-se o almenys envejar-se.
L'exemple que dóna el monjo meditador ens recorda que un no
ha de ser ric per ser feliç. Ens mostra que l'estil de vida simple i
afable també té els seus avantatges.
PREGUNTA: He sentit a dir que no hi ha més monges
budistes. És cert?
RESPOSTA: El Buda va fundar l'ordre de monges durant la
seva vida i per un lapse de cinc-cents o sis-cents anys les
monges van exercir una funció molt important en la difusió i
desenvolupament del budisme. Però per raons que no són clares,
les monges mai van obtenir la mateixa valoració i per tant, el
mateix respatller que els monjos; en conseqüència, a l'Índia i al
sud-est asiàtic l'ordre va desaparèixer. No obstant això, a
Taiwan, Corea i Japó l'ordre de les monges ha continuat florint.
En l'actualitat, a Sri Lanka i Tailàndia s'estan fent passos per
tornar a introduir l'ordre de les monges des de Taiwan, encara
que alguns tradicionalistes no estan molt entusiasmats amb la
idea. No obstant això, en relació al manteniment de les
intencions originals del Buda, és apropiat que les dones, així
com els homes, tinguin l'oportunitat de viure la vida monàstica i
beneficiar-se d'això.