aquesta persona no és realment el seu amic. Un amic veritable
l'acceptaria tal com és i respectaria els seus desitjos. Sospito que
aquesta persona merament simula ser el seu amic per poder
convertir-lo. Quan algú tracta d'imposar la seva voluntat sobre
vostè amb certesa no és el seu amic.
PREGUNTA: Però ell em diu que vol compartir la seva
religió amb mi.
RESPOSTA: Compartir la seva religió amb els altres és bo.
Però jo diria que el seu amic no distingeix la diferència entre
compartir i imposar. Si tinc una poma, li ofereixo la meitat i
vostè accepta el meu oferiment, llavors l'he compartit amb vostè.
Però si vostè em diu "Gràcies, però ja he menjat" i jo continuo
insistint per tal que vostè accepti la meitat de la poma i es dóna
per vençut a causa del meu constrenyiment, difícilment podem
anomenar a això "compartir". Les persones com el seu 'amic'
tracten d'encobrir la seva violència anomenant-la 'compartir',
'amor' o 'generositat', però no importa com l'anomenin, la seva
conducta, fet i fet, és senzillament grollera, de dolents modals i
egoista.
PREGUNTA: Com puc aturar-lo?
RESPOSTA: Això és senzill. En primer lloc tingui mentalment
clar que és el que vostè vol. En segon lloc, clarament i
breument, digui-li-ho. En tercer lloc, quan li faci preguntes tals
com "Que has decidit pel que fa a aquest tema" o "Per què no
vols venir amb mi a la reunió", amb claredat, de manera amable i
amb fermesa, repeteixi la seva primera resposta. "Gràcies per la
invitació, però preferiria no anar", "Per què no?" "En realitat
això és assumpte meu. Prefereixo no anar." "Però hi haurà
moltes persones interessants allí". "Estic segur que n'hi haurà,
però prefereixo no anar-hi." "T'estic convidant perquè em
preocupo per tu." "M'agrada que et preocupis per mi, però
prefereixo no anar." Si vostè, clara, pacientment i persistentment
l'hi repeteix i es nega a permetre-li que l'emboliqui en una
discussió, a la llarga es rendirà. És una llàstima que vostè hagi
de fer això, però és molt important que la gent aprengui que no
pot imposar als altres les seves creences ni els seus desitjos.
PREGUNTA: Els budistes haurien de tractar de compartir
el Dharma amb els altres?