9. Així va parlar Arjona - completament abatut-, a l'equànime Krishna: «No

lluitaré!» -va dir-, i va romandre en silenci.

10. Krishna va somriure a Arjuna amb tendresa. I allí, entre dos exèrcits, la veu

de Déu es va manifestar amb aquestes paraules:

Krishna:

11. T'afligeixes pels que no ho mereixen i les teves paraules no són savies. Un

savi no sent llàstima pels que viuen ni pels que moren. La vida i la mort no són
diferents.

12. Sempre hem existit: tant tu com jo, com aquests reis. I existirem per sempre

més.

13. De la mateixa manera que l'ànima experimenta la infància, la joventut i la

vellesa -sense veure's afectada per les mutacions del cos-, encarnarà un altre cos
després de la mort. Un savi no en te cap dubte d'això.

14. Oh Arjona! Els sentits ens porten sensacions de fred i calor, de plaer i dolor.

Totes aquestes sensacions vénen i se'n van. Són transitòries. Eleva't sobre elles,
ànima forta!

15. L'home que no és afectat pels sentits; ni pel plaer ni el dolor, és mereixedor

de la vida eterna.

16. L'irreal mai ha existit i el que és real mai ha deixat d'existir. Aquesta veritat

només l'han pogut entendre els autèntics cercadors de la veritat.

17. L'energia és indestructible i eterna. Tot ho penetra. Ningú pot destruir-la.

18. Malgrat que els cossos moriran, habita en tots ells, ja que està més enllà del

temps: l'energia és infinita i eterna. Així doncs, participa en la lluita noble
guerrer!