61. Retirar l'atenció dels sentits i centrar-la en l'harmonia interior, adoptant la
postura de meditació amb devoció i l'ànima troba descans en un mateix. Quan els
sentits estan en calma, s'obté la serena saviesa.
62. L'aferrament sorgeix del conreu dels plaers sensuals. De l'aferrament
sorgeix el desig i del desig, la luxúria i la possessivitat. I tot plegat condueix a la
passió i la ira.
63. La passió emboira la ment i minva la memòria, fent-nos oblidar el nostre
deure. Tal cosa causa la conducta negligent, i la negligència porta a l'home a la
destrucció.
64. Però l'ànima que, malgrat ser influïda pels sentits, els manté sota control,
s'allibera de l'aferrament i descansa serena.
65. Amb la ment calmada, tota tristesa i patiment desapareixen, doncs la calma
és saviesa i en ella el cor troba pau.
66. Un home sense disciplina mai serà savi ni podrà meditar. Sense
introspecció meditativa no pot haver-hi calma mental i, sense calma, com pot
haver-hi goig?
67. Quan la ment cerca plaers sensuals, la passió pertorba la seva calma i
saviesa i l'ànima es sacsejada pel vent, com una closca buida sobre les aigües.
68. L'home que aparta els seus sentits dels plaers mundans, obté serena saviesa.
69. Quan es fa de nit per molts, l'home disciplinat desperta a la llum. I quan es
fa de día per la majoria, pel savi que hi veu, és la nit.
70. De la mateixa manera que totes les aïgues flueixen cap a l'oceà i no per
aquest motiu l'oceà es desborda, el savi, encara que desitgi, roman en plena
harmonia i pau interior.
71. L'home que es desaferra de l'orgull de la possessió, lliure de l'il·lusió del
«jo» i «del que és meu», aconsegueix la pau suprema.