Capítol 6: la meditació
Krishna:
1. Qui realitza la seva feina sense aferrament als fruits, és un renunciant i, al
mateix temps, un autèntic servidor. Però no es pot dir el mateix de qui no encén
el foc sagrat o no realitza les seves obres oferint-les en sant sacrifici.
2. Perquè el devot renunciant, és al mateix temps, el iogui de l'acció pura. I si
hom no fa entrega de la seva voluntat i capricis terrenals, no podrà mai ser un
iogui.
3. Quan un savi abasta els estats més elevats del ioga, sap que el camí a seguir
és el de l'acció. Però un cop arribat a destí, ja és a la terra del repòs i la pau.
Llavors renuncia a l'acció.
4. Tan sols quan el savi ha entregat la seva voluntat, abasta la unió o el ioga
suprem. Desaferrat de l'activitat dels seus sentits, viu lliure del lligam de les seves
accions mundanes.
5. Així doncs, llevat Arjona, i beneficiat de l'ajuda del teu esperit! Animat!
No siguis com l'ànima caiguda puix que de la mateixa manera que ella pot ser la
teva amiga, també pot ser la teva enemiga.
6. L'ànima és una amiga fidel de l'home, quan l'esperit la guia. Per l'home
sense voluntat que encara no ha conquerit la seva ànima, aquesta es pot convertir
en el seu enemic.
7. L'home està en pau, només quan l'ànima troba la pau: llavors s'ha unit a
Déu. Tant si fa fred com calor, en el plaer i en el dolor, tant en l'éxit com en la
desgracia, l'home roman unit a Déu.
8. Qui troba la felicitat en la visió del coneixement, controla els seus sentits i
sent joia en el cor -gràcies a la saviesa interior, pot ser reconegut com un