Capítol 7: el discerniment
Krishna:
1. Escolta'm bé, oh Arjona, si m'entregues el teu cor, ple d'un desig apassionat
de practicar per tal d'abastar el coneixement, obtindràs una visió total de mi. Així
em reconeixeràs: jo soc el teu refugi suprem.
2. Et revelaré el coneixement; la visió que, un cop coneguda, res més en el
món et quedarà per saber.
3. Entre els milions d'humans, només un cerca l'alliberació. I entre els milers
que cerquen, potser només un em coneix de veritat.
4. Vuit són les formes visibles de la meva naturalesa: terra, aigua, aire, foc,
èter, ment, raó i consciència.
5. Però molt més enllà de la meva natura visible, està el meu esperit invisible.
Aquesta energia és el fonament de la vida. L'univers existeix gràcies a ell.
6. Totes les coses vives, obtenen vida d'aquesta energia. És el principi i el
final de totes les coses que existeixen.
7. En aquest immens univers no hi ha res que sigui superior a mi. Sóc la
matèria prima de tots els mons, molt semblant a com el fil manté juntes totes les
perles del penjoll.
8. Sóc el gust de les aigües vives, sóc la llum de la lluna i el sol. Sóc el sant
nom, la paraula sagrada dels vedes. Sóc el so del silenci i la força dels homes.
9. Sóc la fragància pura que emana de la terra. Sóc la llum del foc. Sóc la vida
de tots els éssers vius i l'austeritat de tots aquells que enforteixen les seves ànimes.
10. Sóc, com sempre he estat, la llavor de la vida eterna. Soc l'inte·lligència de
l'intel·ligent. Sóc allò que és bonic en les coses belles.