Sri John

In the end, I’ll walk again, ‘cause love’s the only sound.
I saw the light in Yoko’s eyes, she whispered, “Don’t you fade.”
The world’s a stage, the script’s a cage, but we’ll rewrite the
play.
Through the bullets and the lies, through the shadows of the
fight,
I’ll be the spark that tears apart the darkness of the night.
Oh, crucify me, hang me high, let the papers sing my name,
Burn my soul in the neon glow, but I’ll rise up from the flame.
Crucify me, take my crown, let the world spin round and round,
In the end, I’ll walk again, ‘cause love’s the only sound.
So sing my song when I’m gone, let it echo through the years,
A martyr’s just a man who cries with hope instead of tears.
From the ashes I’ll return, with a dream that never dies,
‘Cause love’s the only truth that burns beneath these mortal
skies.
Quan John va acabar de cantar, el silenci va omplir l’estudi.
Yoko va tancar els ulls, com si estigués visualitzant el pla en
acció: els titulars, les multituds, el caos, i després, el retorn
triomfal.
—Això és més que una cançó —va dir ella, amb un somriure
misteriós—. És una profecia.
John va riure, però hi havia una ombra de dubte als seus ulls.
Sabia que el pla era arriscat. Simular un magnicidi era una
cosa; fer que el món s’ho cregués, una altra. Però si algú podia
fer-ho, eren ells dos. Havien desafiat el món abans, i ho
tornarien a fer.
—D’acord, amor —va dir, aixecant-se del tamboret—. Acabem
aquest maleït disc, i després... que comenci el xou.