Sri John

Capítol 12: Macca
L’escenari estava preparat, però no era un estadi ni un teatre.
Era un carrer de Nova York, ple de cartells amb el logo de la
PANViA –un cercle de colors vius amb una flor de lotus al
centre– i una multitud expectant que xiuxiuejava sobre el gran
esdeveniment. John Lennon, o “Sri John” com l’anomenaven
els seguidors més fervents, havia anunciat una “performance
definitiva” per llançar l’àlbum de la PANViA. Els rumors corrien
com pólvora: alguns deien que seria un concert, altres que una
protesta, i els més esotèrics murmuraven sobre un acte místic
que canviaria el món. La veritat, coneguda només per John i
Yoko Ono, era molt més audaç: una crucifixió simulada, un
magnicidi teatral que culminaria amb una resurrecció triomfal
per consagrar la PANViA com un moviment immortal.
John, amb una túnica blanca que li donava un aire de guru
còmic, es va mirar al mirall d’un camerino improvisat darrere
l’escenari.
—Sembla que vagi a un festival de hippies, no a una crucifixió
—va dir, rient, mentre ajustava les seves ulleres rodones.
Yoko, asseguda en una cadira plegable, revisava un guió ple de
gargots.
—No t’has de preocupar per l’aspecte, amor. És el missatge. El
món veurà que la pau, l’amor i la no-violència poden vèncer
fins i tot la mort.
Però hi havia un problema que ni John ni Yoko havien previst:
Paul McCartney. Paul, que havia rebutjat participar directament
en la PANViA, no podia ignorar el rebombori que el projecte de
John i Yoko estava causant. Els titulars el perseguien: “John
Lennon, el messies de la pau”, “La PANViA eclipsa els Beatles”,