Placeta de Santa ClaraTancada de palaus, de muralles
és sempre sola
com encantada
en el ressol que devalla
enfocat:
encantada a la vora
de la marina
que en el port mescla
murmura d’aigua
i veus de pescadors;
cada finestra té robes
esteses,
veles, banderetes,
vestits de criaturetes,
encerades de mariner.
Placeta de Santa Clara
no més gran de u corral!
Quan bufa lo gregal
a un ull de sol
se seu qualque doneta,
no cusi, no fila,
no fa res,