psicològic de ma germana?
NM.: No estàs obligat a res. Però si el teu pare la protegeix i és el tipus
de dona que m'imagino, més et val desaparèixer o acabaràs amb una
malaltia mental greu.
AD.: Paranoia?
NM.: La teva paranoia es divina i et salva de la depressió a la qual t'han
destinat. Els deprimits es suïciden sabies?
AD.: Ma mare em protegirà!
NM.: Una dona submisa poca cosa pot fer. Segurament ha estat ella la
que, inconscientment, t'ha convertit en la "víctima familiar perfecte". Et
mimava?
AD.: Sí.
NM.: No fa falta que diguis res més.
AD.: Que té a veure?
NM.: Coneixes el poder de la gelosia?
AD.: Sé el que és.
NM.: La gelosia és molt destructiva. Probablement, ta mare et va utilitzar
per provocar gelosia.
AD.: Vols dir?
NM.: De manera inconscient, clar.
AD.: No ho sé.
NM.: T'aconsello que vagis pensant en la vida monàstica, Alfred. No és
pas tan dur com sembla.
AD.: Que dius! M'agraden massa les dones.
NM.: Ja aniràs veient el que són les dones! He he he.
Alfred fa el senyal de la creu amb absoluta solemnitat i prossegueix.