DESIG I AVERSIÓ
Nilson i Alfred es troben en una cabana de fusta, en ple cor andí,
envoltats de neus perpètues i abruptes becs de més de 6.000 metres. Un
còndor sobrevola la zona majestuosament i llança xiscles que reboten en
les acinglades vessants circumdants.
Andes centrals, 3 d'agost de 2002
AD.: Posa més llenya, Nilson... Ens gelarem!
NM.: Caldrà començar a desmuntar el sostre (de fusta), perquè s'està
acabant... Estic pensant a tornar al poble, demà al matí. Allí podrem
recompondre'ns una mica.
AD.: Si no neva, clar!
NM.: Marxem, encara que nevi... Ja no aguanto més, aquí!
AD.: No serà perillós?
NM.: És més perillós quedar-nos aquí sense llenya.
AD.: Potser sí.
Andes centrals, 4 d'agost de 2002
Quan els primers rajos de sol despunten rere dels escarpats cims
propers, Nilson i Alfred es disposen a deixar el refugi.
NM.: Hem tingut sort. No sembla que hagi de nevar avui.
AD.: En realitat fa un dia meravellós per viatjar.
NM.: Anem, doncs!
Surten muntanya avall i arriben al poble, després d'haver caminat
durant diverses hores pel tortuós camí d'Antchiquimalen. S'instal·len en
l'única posada del poblat.
AD.: Una pregunta Nilson, Perquè titules a aquest capítol “Desig i