visitant podia refrescar-se, el monestir de wat umong,
al peu de la muntanya del parc nacional de Doi Suthep i,
finalment, la visita al Doi Pui Mong Hill Tribe Village.
-Fa o no fa? -va preguntar en Pasqual- Només són 200
bhts.
Tots tres i una família de sis californians armats amb
càmeres fotogràfiques digitals, van enfilar-se -amb l'ajut
d'uns monjos tailandesos-, a uns enormes elefants mal
planxats, acostumats a carregar turistes vinguts d'arreu
del món. La filera de paquiderms, guiats per un monjo
descalç al capdavant i uns joves tailandesos que
flanquejaven els animals, va iniciar una marxa lenta i
pesada, que va tirar per un camí que remuntava la
carena selvàtica. En vint minuts de meravellós passeig
entre arbres plens de vida, arribaren a un pas on el camí
creuava un esvalotat rierol d'aigua verge. Rere uns
arbres situats en un turonet rocallós va aparèixer la
vertiginosa cascada de Huay Kaew i una gran bassa. El
monjo va aturar la comitiva i els elefants van apropar-se
a l'aigua per remullar-se una mica amb les seves llargues
trompes. Els fills de la parella de californians, van baixar
dels elefants i van córrer a remullar-se sota la cascada.
La Gemma, també va baixar del seu elefant i va
despullar-se, totalment, abans de ficar-se dins l'aigua.
Allò va incitar la libido d'en Joan i en Pasqual, que van
animar-se a fer el mateix. Finalment, el matrimoni
californià, que per la seva forma de vestir semblava
sortit dels anys seixanta, també s'hi va apuntar.