segrestat per uns nois de la banda The Black
Door Warriors i traslladat, inconscient, a una
petita granja a l'altra banda del riu Bravo, a prop
de Los Fresnos (Mèxic).
La notícia de la fuga d'en Jim va esperonar a
milers de joves insubmisos que adoptaren a en Jim
com símbol revolucionari adolescent i perpetraren
onades d'actes vandàlics per tot el país en el seu
honor. Fins i tot una cadena de San Francisco va
emetre documentals i concerts dels Doors -durant
una setmana sencera-, com si s'haguera declarat el
dol nacional.
La violència als carrers va durar unes setmanes i el
president Nixon va haver de fer un discurs televisat
en el que va demanar calma i on va assegurar que
Jim morrison era l'enemic públic número 1 dels
valors d'aquella gran nació anomenada United
States of Amèrica... Tot aquell enrenou va disparar
les vendes de discos dels Doors i els integrants
d'aquella banda de freakies adolescents folrats de
cuiro negre es van fer d'or sense fer ni un sol
concert més.
El F.B.I va posar preu al seu cap i en Jim, surfejant
en la tradició de Billy the Kid i tants altres, fou
convertit en l'heroi «owtlaw» nacional. La gent del
carrer es manifestava espontàniament en el seu
favor, demanant la seva tornada als escenaris i
quan els ciutadans van contemplar, indignats, les
càrregues policials contra els manifestants pro-
Doors -que es van emetre en totes les grans
cadenes de televisió americanes-, van envaïr els