De totes les maldats que he comés en el passat,
causades per la cobdícia, l’odi i la estupidesa sense
límits,
fetes amb el cos, la boca i la ment,
Jo me’n penedeixo i em reformo.
I el següent vers:
Les ofenses sorgides de la ment se’n penediran en la ment.
Quan la ment s’extingeix, les ofenses s’esvaeixen.
Amb la ment esvaïda i les ofenses extingides, ambdues buides,
A tal cosa de l’anomena el veritable penediment i reforma.
Quan Panthaka estava recitant, Mahaduta, va exhalar per darrer
cop. Va morir amb un somrís en el seu rostre.