Els estats actuals conserven aquest model basat en el
càstig i la por, però el malson ve de lluny. Els grans
imperis antics, els monarques absoluts, els dictadors i les
democràcies comparteixen el model patriarcal repressiu i
jeràrquic, basat en el càstig i predomini del més violent
sobre el més manso.
Si analitzem el model estructural de l'estat democràtic,
veiem que la seva existència i funcionament està,
generalment fonamentada, en l'existència d'un exercit
nacional amenaçant, que garanteix l'ordre(1).
La conseqüència d'aquest model patriarcal -que és manté
invariable des de fa mil·lenis-, és terrible:
La por allunya la possibilitat -a qualsevol ésser
humà socialitzat-, de ser completament
espontani, feliç, natural, harmònic i
amorosament diví.Dins d'aquest marc inconscient coercitiu es dona un
costum anomenat «aliança matrimonial» que li dona una
estructura familiar de caire patriarcal a la societat. El
contracte matrimonial regula -contradient i coartant la
espontaneïtat natural-, el tipus de conducta sexual que ha
de seguir l'home i la dona. El costum imposa el següent:
«Mantenir relacions sexuals, exclusivament, amb
el cònjuge i només tenir sexe un cop signat el