En Barrie, que era l'impulsor de la idea i el més proper a la
música i als músics que anaven a la botiga del seu pare a
provar instruments, va prendre la iniciativa:
-Penso que abans de posar-nos a assajar «sense direcció»,
hauríem de posar-nos d'acord en diverses coses...
-Sí. Qui anirà a comprar les cerveses!? -va deixar anar en
Death irònicament.
-Tu mateix -va dir en Leary-, ja que no saps tocar res, pots
portar un barrilet de lagger cada cop que assagem.
-Lagger? No serà millor cervesa negra? -va dir en Death,
filtrant tres fils de fum blanc, entre les seves dents grogues i
mal posades.
-I qui la pagarà? -va afegir la Ríona-, no puc demanar-li a la
meva àvia que ho pagui tot. Ja fa prou deixant-nos tocar
aquí!
-Podríem fer un fons comú, que també pot servir per
comprar un autocar per anar de gira o pagar l'estudi on
grabar el primer disc -va dir en Phelan.
-I les classes de violí! -va dir en Pól, rient.
-Si, perquè l'únic que sap tocar una mica el banyo és en
Barrie -va dir en Death.
-A mi cantar i ballar em surt amb molta naturalitat -va tallar
la Ríona, que aspirava a ser la líder del grup.
-Per no desmoralitzar-nos massa jo, al principi, en comptes
d'un grup de música folk faria un grup de Punk- va dir en
Pól, que era molt conscient, que aquell projecte musical