L'ambient es va escalfar bastant i uns minuts més tard, l'àvia
de la Ríona, va aparèixer amb una enorme pizza de mantega
de marihuana, mozzarella, pepperoni, pebrot vermell,
anxoves i bacó. La va posar sobre la taula rodona de fusta i va
començar a dividir-la en moltes porcions triangulars. Un cop
llest, va exclamar:
-Qui no tasti la Pizzeli que se la peli!- i va desaparèixer tan
bon punt els convidats van apropar-se a la taula.
-Epaaa! La teva àvia és una gran cuinera -va dir-li rient en
Leary a la Ríona en el moment que el tetrahidrocannabinol
concentrat en la mantega començava a pujar-li al cap.
-No, que va... -va respondre la Ríona, culpabilitzada pel fet
que no havia dit a ningú que aquella pizza estava feta amb
mantega de marihuana-, en sap més la meva mare!
-Doncs, jo la trobo boníssima -va insistir en Leary -Felicita la
teva àvia de la meva part.
-No en mengis massa, Leary, que ja saps que el bacó és
massa salat -va aconsellar-li, prudentment, la Ríona.
Llavors, en Pól, que ja anava totalment col·locat, va dir a tots:
-Ei, voleu veure el meu treball final de sociologia? És
collonut!
-Encara no l'has entregat? -va preguntar el Death.
-Tenim temps fins a la setmana vinent. El voleu veure? Qui
endevini la nota que em posaran, guanya. Fem una aposta?
-Sí, vinga! -va dir en Barrie mig torrat- fem apostes i qui
l'endevini s'enduu el banjo. Al meu pare li és igual...
-I si guanyes tu, què? - Va preguntar en Phelan.
-Us comprometeu a muntar un grup de música folk amb mi?-
va suggerir en Barrie, que feia temps que somniava en tenir
un grup d'amics amb qui assajar els nombrosos dies de fred i
pluja de Dublin.
-Un grup de música? Fet! -va dir en Death -vinga, Pól,
ensenye'ns el teu treball i llavors que cadascú digui la nota