Mahaparanibbana Sutta

(Jud Rampoeng) #1

benaurat va acabar de menjar, va deixar estar el bol i tots plegats van
seure a terra (arran de sol).


(1.31) Llavors, el benaurat, els va agrair l'àpat, mitjançant aquests versos:


A qualsevol regne en el qual habiti una persona sabia,


ha d'oferir aliments als guies virtuosos de la vida santa.


Onsevulga que els deves vegin aquesta ofrena,


respectaran a aquesta persona i l'honraran.


Tindran cura d'ella com una mare te cura del fill,


Així els deves miraran sempre que sigui feliç.


(1.32)(154) Després d'això, Sunidha i Vassakara, van seguir d'aprop al
benaurat i van dir:


-Qualsevol porta per la qual el benaurat surti, serà anomenada -a partir
d'avui-, «Porta del Gautama». Qualsevol pas del riu que el Gautama
esculli per travessar el riu Ganga, serà anomenat -a partir d'avui-, «pas
del Gautama». I la porta per on el Gautama va sortir de la ciutat, fou
anomenada «la porta del Gautama».


(1.33) Llavors, el benaurat es va apropar al riu Ganga. I en aquell
moment, el riu estava ple de multituds que anaven allí a banyar-se.
Algunes persones cercaven una barca, d'altres cercaven un rai i d'altres
que ja estaven en un rai, empenyien amb canyes de bambú per arribar a
l'altra banda del riu. Llavors, el benaurat, en el temps que un home
empra per doblegar el seu braç, va desaparèixer d'una banda de riu i va
reaparèixer en l'altra amb els seus deixebles.


(1.34) En aquella ocasió, el benaurat va veure a la gent que cercava una
barca, als que cercaven un rai i als que ja eren sobre un rai i empenyien
amb canyes de bambú per arribar a l'altra banda i veient clarament la
seva situació i intencions, va compondre aquest vers:


Mentre que els que volen creuar el mar, el riu o un estany,

Free download pdf