«Anem a Kusinara»,
aquestes van ser les seves intrèpides paraules.
- Paniyaharana – Aigües clares
(4.21.)(191) Mentre caminaven, el benaurat va apartar-se del camí i va
anar a descansar sota un arbre. Llavors, li va dir al venerable Ananda:
-Sis plau, Ananda, doblega quatre vegades la meva muda externa i posa-
la sota meu. Estic cansat i vull reposar una estona.
-I tant que si- va respondre el venerable Ananda i doblegant en quatre la
muda externa del benaurat, la va posar sota seu.
(4.22) I quan el benaurat va seure en el seient preparat per a ell, li va dir
al venerable Ananda:
-Sis plau, Ananda, porta'm una mica d'aigua que tinc sed i vull beure.
-Venerable senyor- va respondre Ananda,- just fa un moment, uns cinc
cents carros, acaben de creuar el riu i la superfície de l'aigua ha estat
embrutada per les rodes, de manera que ara baixa ben plena de fang. Si
més no, venerable senyor, el riu Kakuttha és a prop d'aquí i les seves
aigües baixen tranquil·les, netes, fresques i transparents. De fet, és un
indret agradable i de fàcil accés. Allí, el benaurat podrà saciar la seva sed
i refrescar-se.
(4.23) Però per segona vegada, el benaurat va dir:
-Sis plau, Ananda, porta'm una mica d'aigua que tinc sed i vull beure.
-Però just fa un moment, venerable senyor, -va respondre Ananda-, uns
cinc cents carros, acaben de creuar el riu i la superfície de l'aigua ha estat
embrutada per les rodes, de manera que ara baixa ben plena de fang. Si
més no, venerable senyor, el riu Kakuttha és a prop d'aquí i les seves
aigües baixen tranquil·les, netes, fresques i transparents. De fet, és un
indret agradable i de fàcil accés. Allí, el benaurat podrà saciar la seva sed
i refrescar-se.
(4.24) Però per tercera vegada, el benaurat va dir: