restes del Tathagata amb la ment calmada -en el moment de fer-ho-,
gaudirà de felicitat i benestar durant molt de temps.
(6.18) Llavors, els mallas van seguir aquestes instruccions.
- Mahakassapatheravatthu –
Narració sobre el venerable vell Mahakassapa
(6.19)(231) En aquells moments, el venerable Maha Kassapa, estava
viatjant desde Pava a Kusinara, junt amb un nombrós grup de 500
aprenents. Durant el viatje, el venerable Maha Kassapa, va sortir del camí
principal per seure sota un arbre.
I un integrant de la secta dels ajivakas que es dirigia a Pava, portava en
les seves mans les flors celestials de mandarava que havia collit a
Kusinara. El venerable Maha Kassapa, va veure aquell ajivaka apropant-
se des de la distància i quan ja era a pocs metres, li va preguntar:
-Amic, saps alguna cosa del nostre mestre?
-Sí, amic, sé que, avui fa set dies que l'asceta Gotama va morir. Aquestes
flor de mandarava que porto són d'allí.
En escoltar aquelles paraules, alguns aprenents que no estaven alliberats
van aixecar el cap i els braços i van plorar desconsoladament; d'altres es
deixaren caure a terra i rebolcant-se d'un costat a l'altre es lamentaven
així:
-Massa d'hora, el benaurat, entra en el seu paranirvana! Massa d'hora, el
benefactor, entra en el paranirvana! Massa d'hora, l'ull del món, ha
desaparegut! Si més no, aquells deixebles alliberats de llurs passions,
conscientment atents i amb clara comprensió, reflexionaven d'aquesta
manera:
-Totes les coses compostes són finites. Que més es pot esperar?
(6.20) (232) Llavors, un home d'edat anomenat Subhadda, que havia
renunciat, no feia massa, a la seva vida mundana i que estava assegut
entre els presents, va dir: