Finalment, quan el venerable Maha Kassapa i els cinc-cents monjos van
haver fet el seu darrer homenatge, la pira del benaurat va cremar per si
sola.
(623)(235) I quan el cos del benaurat fou consumit per les flames, va
desaparèixer la pell, els teixits, la carn, els tendons i els fluïts; no van
quedar ni les cendres d'aquesta part del cos. Tan sols van quedar els
ossos. De la mateixa manera que quan es crema la mantega o l'oli i no
queden ni partícules o cendres, tampoc -quan va cremar el cos del
benaurat-, van veure's ni partícules ni cendres del que era la pell, els
teixits, la carn, els tendons i els fluïts. Només van romandre els ossos. De
les cinc-centes peces de lli que envoltaven el cos del benaurat, només en
dos no van ser consumides pel foc: la que estava en contacte amb el cos i
la més exterior.
Llavors, quan les flames havien consumit el cos del benaurat, la pluja va
començar a caure del cel i va apagar la pira del benaurat. També va
arribar aigua des del bosc, i els mallas de Kusinara van portar aigua
perfumada de diferents aromes. Tot allò va ajudar a apagar la pira del
benaurat.
Finalment, els mallas de Kusinara, van portar les relíquies del benaurat a
la seva sala del concili, on les van envoltar de llances i ossos per tal de
separar-les i protegir-les. Seguidament, durant tota una setmana, van
retre homenatge a les relíquies, dançant i ballant al voltant, cantant i
tocant música, posant garlandes de flors i perfums. Van mostrar respecte,
honra i veneració a les relíquies del benaurat.
- Sariradhatuvibhajana –
Distribució de les relíquies corporals
(624)(236) Llavors, Ajatasattu Videhiputta, el rei de Maghada, es va
assabentar que el benaurat havia mort a Kusinara i va enviar uns
missatgers als mallas de Kusinara, que van proclamar de part del Rei:
-El benaurat pertanyia a la casta dels guerrers, igual que jo. Per tant, sóc
digne de rebre una part de les relíquies del seu cos. Bastiré una estupa en
el seu nom i organitzaré una celebració en honor seu.