podrir-se durant l'època del monsó o ser devorat pels tèrmits,
però la memòria de la persona podia perdurar tant com visqués.
En conseqüència, els monjos i monges van confiar a la memòria
tots els ensenyaments del Buda i les van passar uns a uns altres,
exactament com els treballadors passaven la terra i els maons
d'uns a uns altres mitjançant les cistelles. Aquesta és la raó per la
qual les tres primeres parts de les escriptures budistes
s'anomenen "canastres". Després de ser conservat d'aquesta
manera durant diversos centenars d'anys, el Tipitaka va ser
escrit, finalment, al voltant de l'any 100 abans de Crist a Sri
Lanka.
PREGUNTA: Si les escriptures van ser conservades en la
memòria per tant temps, no han de ser molt fiables. Poden
haver-se perdut o canviat en molt els ensenyaments del
Buda?
RESPOSTA: La conservació de les escriptures va ser un esforç
conjunt realitzat per la comunitat de monjos i monges. Ells es
reunien cada cert temps amb regularitat i cantaven parts o tot el
Tipitaka. Això va fer que fos virtualment impossible que alguna
cosa fos agregada o canviada. Pensi en això d'aquesta manera. Si
un grup de cent persones coneix una cançó de memòria i mentre
totes elles estan cantant un d'ells s'equivoca amb un vers o tracta
d'inserir un nou vers, què passaria? El total d'aquells que
coneixen la cançó correctament li impediria al diferent realitzar
qualsevol canvi. També és important recordar que en aquells
dies no hi havia televisors, diaris o publicitat que distraguessin i
confonguessin la ment, la qual cosa, juntament amb el fet que
els monjos i les monges meditaven, significa que tenien una
molt bona memòria. Encara avui, molt temps després que els
llibres han començat a usar-se, hi ha monjos que encara poden
recitar el Tipitaka complet de memòria. Mengong Sayadaw de
Myanmar és capaç de fer-ho i és esmentat en el llibre Guinness
dels Rècords com la millor memòria del món.
PREGUNTA: Quina importància tenen les escriptures pels
budistes?
RESPOSTA: Els budistes no consideren que el Tipitaka sigui
diví, com la revelació certa d'un déu, cadascuna de les paraules
del qual hàgim de creure. Si no més aviat és un registre dels
ensenyaments d'un gran home que ofereix explicacions,
consells, guia i estímul i al que hauríem de llegir amb respecte i