al seu fill, com un company fidel mira al seu amic, com un amant mira a la seva
estimada, Oh senyor meu! beneixme amb la teva gràcia!

45. El meu cor s'omple de goig quan contemplo la meravellosa visió de tu que

em mostres i que mantens oculta als altres. Però, malgrat tot, el meu cor és poruc.
Tingues pietat de mi, oh senyor dels deus! Tu ets el més segur refugi per l'univers
sencer. Si us plau, deixa'm veure't un altre vegada en la teva forma humana.

46. Desitjo veure't, un altre cop, amb la teva corona, el ceptre i el cercle, de tot

cor. Si us plau, recupera la teva sublim forma de quatre braços, Oh tu ser infinit
amb forma il·limitada!

Krishna:

47. En virtut del meu meravellós poder i com a gràcia personal, te he revelat,

Oh Arjuna, la llum divina que constitueix la meva autèntica forma, infinita i que
tot ho penetra; la meva forma autèntica que ha existit des del principi dels temps,
malgrat que cap home l'ha pogut veure amb els seus ulls mortals.

48. Ni els Vedes ni la ofrena de sacrificis ni l'estudi dels textos sagrats ni les

obres de caritat ni els rituals ni les penoses austeritats et revelaran la visió
suprema del meu esperit suprem que mora en tu. Només tu has pogut veure la
glòria de la meva veritable forma. Oh noble príncep, el millor dels Kurus!

49. No guardis cap recel envers la escruixidora grandesa de la meva visió.

Alliberat de la por i, amb el cor ple de goig, contempla un altre cop la meva forma
natural.

Sanjaya:

50. Així va parlar Krishna al seu estimat Arjuna, quan es va manifestar en

forma humana. D'aquesta manera, mostrant -el senyor dels mons- la seva serena
bellesa, va dissipar les pors del príncep Pandava i va retornar la calma al seu cor.

Arjona:

51. Oh, Krishna! Quan veig la bellesa del teu rostre humà, atret pel teu encant,

la meva anima es tranquil·litza i el meu cor es calma.