Capítol 15: el senyor i el seu devot

Krishna:

1. Etern és Asvatta, arbre de la transmigració. En la llar més elevada rauen les

seves arrels i les seves branques cauen cap aquí baix. Cada full d'aquest arbre és
un himne sacre i qui els coneix, coneix els vedes.

2. Les seves branques s'estenen en el cel i reben l'alè de vida de les forces de

la natura. Els seus rovells són els plaers sensuals. I les seves arrels s'allargassen
introduint-se en el món dels humans que són atrets donat el seu egoisme.

3. Els homes no entenen la canviant natura d'aquest arbre, ni saben on

comença ni on acaba, ni on són les seves arrels. Però el savi de clara visió,
utilitzant amb força l'espasa de la temperança, talla aquest arbre de profundes
arrels, prenent el camí d'aquells que no retornen.

4. Tan sols un home així pot dir: «cerco refugi en l'etern esperit, de qui va

sorgir la creació al principi dels temps».

5. L'home humil, dotat de visió espiritual, lliure de tota il·lusió i de

l'esclavitud als objectes d'aferrament, submergeix l'ànima en el seu esperit
interior, erradicant, així, tot desig egoista i, transcendint la dualitat produïda pels
oposats: calor-fred, plaer-dolor, bo-dolent.
Abastarà, en veritat, la llar eterna.

6. Allí no brilla la llum del sol, ni la claror de la lluna, ni tan sols la flama del

foc, ni cap altra llum coneguda, doncs, només hi trobareu la radiació de la meva
glòria. Els que arriben a la meva llar, ja no retornen mai més.

7. Una guspira que emana del meu etern esperit, és un ànima que pren vida

en aquest món, generant al voltant del seu centre, els cinc sentits i la ment, tenint
com suport, aquest cos material.

8. Aquests elements apareixen quan l'amo del cos es manifesta. I se'ls enduu,

de la mateixa manera, quan l'abandona i transmigra, tal com fa el vent quan recull
i escampa l'aroma de les plantes aromàtiques.