Capítol 1 8 : alliberament mitjançant la devoció
Arjona:
- oh Krishna! Parla'm de l’essència de la renúncia i de l’essència de la
rendició.
Krishna:
- Renúncia és abstenir-se d’actuar per tal d'evitar l’aferrament al fruit de les
mateixes accions. I la renúncia al fruit de les accions és el que anomenem
rendició. - Alguns, que pensen que les accions són un entrebanc per la vida
contemplativa, recomanen la renúncia a l’acció. D'altres, creuen que no
s’hauria de renunciar al cultiu interior mitjançant la caritat, les bones accions
i l'autodisciplina. - Però ara, oh Arjona, escolta amb atenció, doncs et diré la veritat pel que fa a
la rendició mitjançant les accions. La rendició, oh tu! el millor dels homes,
pot ser de tres classes: - El servei desinteressat, els donatius i l’autodisciplina. Aquesta actitut mai
hauria d'abandonar-se. Al contrari, s'ha de perseverar continuament, doncs
son mitjàns de purificació. - Però, fins i tot aquestes accions, oh Arjona, han de realitzar-se amb la
mateixa energia que si fossin ofrenes directes, dedicades al senyor. Sense
esperar res a canvi. Aquesta es la meva ferma determinació al respecte. - No fora bo que abandonis i deixis inacabada la tasca, que t'ha estat
encomanada i que es el teu deure fer, com a servei a mi. Tal renúncia a
l’acció seria un engany de la teva ignorància. - N'hi ha que abandonen el seu servei per por al dolor físic, pensant
interiorment, “això és desagradable”. Tal renúncia a l’acció no reporta cap
benefici i és un acte impur de caràcter rajasic.