Capítol 5: Viatge a l’índia
Quan els Beatles, guiats per l'esperit inquiet i rebel de Sri John,
van posar els peus a Rishikesh, a les faldes de l'Himàlaia, el
món sencer semblava contenir l'alè. Era l'any 1967, i el planeta
bullia entre revoltes, guerres i un desig latent d'alliberament.
Però allà, en aquell racó sagrat banyat pel Ganges, el temps
semblava aturar-se. L'Índia, amb la seva pols antiga i els seus
cants místics, va obrir una porta a Sri John i als seus
companys: Paul, George i Ringo. No era només un viatge físic,
sinó una peregrinació cap a l'interior, cap a aquella essència
que Sri John anomenava PANViA: Pau, Alterador, No-Violència i
Amor.
L'Índia no era un lloc qualsevol per a Sri John. Era el bressol de
la saviesa antiga, el lloc on els rishis i els sadhus havien
desxifrat els secrets de l'ànima mil·lennis abans que la
modernitat envaís el món amb el seu soroll. En John, amb la
seva mirada penetrant i el seu cor obert, va sentir que allà hi
havia una veritat que no es podia trobar als carrers de Londres
ni als gratacels de Nova York. Va ser en George, l'ànima més
contemplativa del grup, qui els va empènyer cap a aquesta
aventura. En George, amb el seu amor pel sitar i la seva
recerca incansable de l'espiritualitat, va obrir el camí cap a
l'ashram del Maharishi Mahesh Yogi, un lloc que prometia
transcendència a través de la meditació transcendental.
A l'ashram, envoltats de muntanyes verdes i del murmuri del
riu, Sri John i els seus deixebles es van submergir en un món
de silenci i introspecció. Però no era un silenci buit, sinó ple de
revelacions. Sri John, amb aquella seva manera de veure-hi
més enllà, va dir en una ocasió: "Aquí, el silenci parla més fort
que qualsevol cançó que hagi escrit mai". I tenia raó. Les seves
jud rampoeng
(Jud Rampoeng)
#1