Sri John

Capítol 6: La discussió al saló californià
El sol de Califòrnia s’escolava per les finestres del saló de
l’hotel, banyant amb una llum daurada els mobles de fusta
polida i els tapissos de colors vius. Era l’estiu del 1967, l’època
àlgida del moviment hippy, i l’aire estava carregat d’encens,
promeses de llibertat i una revolució que semblava a tocar.
John Lennon i Yoko Ono seien en un sofà de vellut vermell,
amb una tauleta al davant plena de tasses de te i papers amb
lletres de cançons a mig escriure. La tensió entre ells era
palpable, com un fil elèctric que vibrava abans d’una tempesta.
—Jo crec que la PANViA ha d’abraçar els alteradors, Yoko —va
dir en John, amb els ulls brillants i la veu plena de convicció—.
És el que la gent vol aquí, a Occident. Els psicodèlics els obren
la ment, els fan veure més enllà del consumisme buit i de la
guerra. És una via d’escapament, sí, però també d’il·luminació!
No pots negar que l’LSD ens ha fet entendre coses que mai
hauríem imaginat.
Yoko va alçar una cella, amb aquella mirada seva que semblava
travessar les paraules i anar directament a l’ànima. Va deixar la
tassa de te a la taula amb un gest delicat però ferm.
—No ho neg, John. Però la veritable espiritualitat no necessita
alteradors de la consciència. A Orient, la respiració és l’única
eina. El pranaiama, la meditació, la connexió amb el cos i
l’univers. Per què hem de dependre de substàncies que poden
descontrolar la ment? La PANViA hauria de guiar la gent cap a
una claredat autèntica, no cap a un viatge artificial que pot
acabar en caos.
En John va riure, amb aquella rialla seva mig burleta, mig
tendra.