Sri John

Now decades later, looking back through windows of the past
I see those three days clear as light, too beautiful to last
The guitar strings and the morning dew, the sunrise on the
stage
A moment when the world was young, turning history's page
Woodstock dreams are calling me
Back to where we used to be
When the music set us free
In that field of harmony
Woodstock dreams, sweet Woodstock dreams
Life is more than what it seems
In the summer of sixty-nine
We were infinite and fine
Woodstock dreams...
Woodstock dreams...
Quan la cinta va deixar de girar, l’estudi va quedar en silenci,
com si el món s’hagués aturat a escoltar. John es va passar una
mà pels cabells, suats i enganxosos, i va mirar Yoko amb un
somriure cansat però triomfal.
—Ja està, amor. L’àlbum està acabat. La PANViA té la seva
Bíblia, el seu mantra, la seva ànima. Ara només falta... —va fer
una pausa, amb un gest teatral— el meu gran moment de
màrtir.
Yoko va riure, però hi havia una ombra de preocupació als seus
ulls.
—Sri John, el messies psicodèlic —va dir, amb un to mig
burleta, mig seriós—. Però recorda, amor, si aquesta crucifixió
surt malament, potser acabarem tots rient en lloc de plorant.
John va aixecar una cella, amb un somriure murri.